|
|
L’AVI
DEL BARÇA L’avi
del Barça, Joan Casals ens explica totes les seves vivències i per què
porta més de 15 anys anant al Camp Nou disfressat com l’Avi. Tot
va començar en un Gamper del ’84. A Joan Casals li havien sortit pèls
blancs a la barba i va pensar a disfressar-se com l’Avi del Barça. El
seu aspecte va agradar tant que es va convertir en una tradició. Avui dia,
és una de les cares més conegudes del Camp Nou i es fa un tip de signar
autògrafs i de fer-se fotos. |
|
El nostre personatge mostra una gran senzillesa i franquesa en parlar, una bondat típica del pagès català. Comencem la nostra conversa amb ell amb la pregunta inevitable (per què es vesteix així per veure el Barça?) i la seva resposta ja ens dóna pistes sobre la seva filosofia de vida: “home, no va ser res calculat. Fa uns quinze anys em van sortir pèls blancs a la barba i em vaig adonar que m’assemblava al dibuix de l’Avi. Se’m va ocórrer anar vestit així al Gamper i allà va començar tot aquest rebombori”. En aquell Gamper, Joan Casals va començar a
adonar-se d’una cosa que havia estat una constant tots aquests anys:
l’afecte que la gent del Barça, i la del futbol en general (“m’he
fet fotos fins i tot amb gent del Madrid”), senten per la seva figura.
En aquella època, no anava a tots els partits del Camp Nou vestit d’Avi,
però a la trista final de Sevilla contra l’Steaua, la cosa canviaria...
per sempre. Malgrat la dolorosa derrota contra l’equip de
Romania, el nostre personatge recorda aquella experiència com una de les
millors de la seva vida: “vam fer el viatge en furgoneta i d’una
tirada. Portàvem uns matalassos i fèiem torns per dormir. En arribar a
Sevilla i al camp va ser increïble, tothom volia fer-se fotos amb mi. És
a les finals on he notat més l’afecte de la gent, tothom va amb
bufandes, banderes, pancartes..., hi ha un gran colorit i al públic li fa
gràcia trabar-se amb un Avi en viu i en directe”. Els primers anys,
tanmateix Joan Casals va pagar cara la fama que anava guanyant:
“M’estiraven la barba per veure se era de veritat. No ho sé, devien
pensar que era com la dels Reis Mags, que sembla de tot menys una barba
autèntica”. De mica en mica, la seva fama va anar creixent,
a la mateixa velocitat que la seva barba, amb la qual cosa el nostre Avi
es va convertir en una figura imprescindible en els partits del Camp Nou i
dels desplaçaments per a les finals de Copa, Recopa, Copa d’Europa...
Joan Casals explica amb vergonya, mig xiuxiuejant, que “m’han fet
reportatges fins i tot cadenes d’Itàlia, Argentina i Holanda. Uns
argentins van venir una vegada a fer-se una foto amb mi perquè m’havien
vist a la tele. Ara, el més increïble em va passar aquest estiu quan
alguns jugadors del Boca Juniors van demanar fotografiar-se amb mi. Com si
jo fos important!”. Ho deu ser quan tothom vol fotografiar-se amb
ell o demanar-li un autògraf. “Si cobrés per cada foto que m’han fet
–explica- seria ric. Un amic sempre fa broma amb mi i em diu que li
deixi ser el meu representant, que ens folrarem. Però jo ho faig amb gust,
em fan feliç. Si fins i tot hi ha pares que porten el meu restaurant els
seus fills, que m’han vist al Camp Nou, per fer-se una foto amb mi”. Una fama, tan poc buscada com merescuda, que ha
fet que Joan Casals visqui moments inoblidables: “un dia vaig baixar als
vestidors del Camp Nou a
demanar autògrafs i els jugadors em saludaven dient-me Avi, i això que
anava vestit de carrer. La cosa més bonica, però em va passar el dia que
es va celebrar la primera Lliga del Dream Team, en un Barça-Reial
Societat al Camp Nou. Estava esperant al túnel de vestidors per saltar a
la gespa amb les penyes i en sortir al camp vaig passar entre els nois del
futbol base, que em van dedicar una ovació enorme. Em vaig emocionar tant
que vaig plorar i tot. Com a Avi del Barça, sóc l’home més feliç del
món”. I és que Joan Casals no pot passar
desapercebut al Camp Nou. És habitual que els fotògrafs que van a l’Estadi
el fotografiïn fins a la sacietat; “i sempre em demanen que begui de la
bota de vi, amb la qual cosa de vegades he estat a punt d’agafar una
mona. Em fan tantes fotos...”. Són els riscos de ser un símbol vivent
del barcelonisme, d’haver suplantat la personalitat d’un dibuix que va
néixer el 1.922 i que s’ha convertit en un símbol més del Barça.
Quan Valentí Castanys, un dels gran dibuixants de la premsa esportiva satírica
de principi de segle, va idear la figura de l’Avi, segurament estava
pensant en algú com Joan Casals. Gairabé 80 anys després, l’essència
d’aquell Avi grassonet i bonàs continua viva en la persona d’aquest
pagès del Berguedà, que ha trobat una segona joventut com a Avi del Barça.
Si vostè va al Camp Nou, busqui’l al Gol Nord. És inconfusible. L’AVI BUSCA SUCCESSOR Si vostè ha entrat a la tercera edat, té una
frondosa barba blanca i una bona panxa, i, és clar, és un culer empedreït,
està de sort, perquè pot ser el successor de l’Avi del Barça en carn
i ossos. Encara que Joan Casals té corda per estona, només té 66 anys,
un xicot per al paper que representa, aquest Avi de carn i ossos reconeix
que “moltes vegades m’he sorprès jo mateix buscant gent pel carrer
que em podria substituir en un futur, espero que molt llunyà. Però no és
fàcil. No crec que cap dels meus fills em pugui succeir, ja que els falta
una condició imprescindible: la meva panxa. Tinc un amic que podria
valer, però hi ha un problema, que és de l’Espanyol. Hauré de
continuar fixant-me a veure si trobo un successor”. Als seus 66 anys, Joan Casals reconeix que
“cada vegada que vaig al Camp Nou noto l’afecte de la gent i això
m’omple d’orgull. Visc el moment més feli´de la meva vida”. I que
ho digui una persona com ell, esquiador i porter de futbol en la seva
joventut, forner, criador de galls, artesà de la fusta i, des de fa 25
anys, propietari del restaurant “El Racó de l’Avi” a la localitat
de Guardiola de Berguedà, té un gran mèrit. I tot això compaginat
sempre amb la seva passió pel Barça, el qual segueix des de fa 15 anys
com si fos l’Avi del Barça. Tres samarretes del Barça dels anys 60 i
70, uns pantalons igualment antics, la seva barba i la prominent panxa,
cada partit fan el miracle que el Camp Nou tingui el seu Avi de carn i
ossos. |
|
